Arquitectura, Infraestructures i Territori

[Descarrega’t el programa complet aquí]

ARQUITECTURA I INFRAESTRUCTURES

La docència, la recerca i la transferència de coneixement que ofereix la UPC, reconeguda com a una de les més rellevants universitats politècniques internacionals, es realitzen actualment en nou campus diferents que, entre estudiantat, professorat i personal d’administració i serveis, aixopluguen un col·lectiu equivalent al de municipis mitjans del nostre país. 

El mig segle transcorregut des d’aquells primers edificis universitaris de l’actual campus Sud,  planificadament desarrelats a la Diagonal dels anys seixanta, fins als edificis recentment inaugurats a l’altre extrem de la Diagonal, al campus del Besòs, exemplifiquen bé la transformació soferta pels campus universitaris, en tant que correlats construïts dels respectius models d’universitat 

Al llarg del seu extens territori, la UPC gaudeix d’un patrimoni arquitectònic rellevant  que cal preservar i ampliar, des de les primigènies construccions dels  campus de Terrassa o de Nàutica, fins a reconegudes construccions contemporànies com la del BSC del Campus Nord de Barcelona. 

El principal patrimoni per a la qualitat de la docència i de la recerca de tota institució universitària és, però,  la competència i el compromís del col·lectiu de persones que la integren. Cal, doncs, posar l’arquitectura al servei de la millora de les condicions i de l’entorn dels seus espais de treball i d’aprenentatge, afavorint la implementació  de noves metodologies docents, tant pel que fa a  les construccions existents com les que es projectin al llarg dels propers anys. 

La pandèmia ha fet palesa la rellevància dels espais exteriors, que també en l’entorn universitari  han esdevingut llocs preuats per a tots els seus col·lectius. Els espais exteriors dels campus de la nostra universitat són en ocasions mers terrenys que separen el solar de la resta del teixit urbà que l’envolta. Hi ha en aquests espais un excel·lent potencial a baix cost, no només com a possibles espais docents a l’aire lliure, sinó també  com a expressió d’un model obert de campus, en complicitat amb el teixit social més proper. 

Des de mitjans del segle passat, els sistemes constructius i energètics de l’arquitectura han experimentat una notable transformació. La majoria de les construccions dels 18 centres i edificacions de serveis que constitueixen el parc construït de la UPC, s’inscriuen en aquest període temporal. Aquesta situació justifica que els seus edificis es trobin actualment en estats de conservació diversa i que, en ocasions,  reclamin intervencions de rehabilitació tan rellevants com costoses, que aconsellarien  la redacció d’un Pla d’Integral.

Alguns edificis de la universitat, com els casos del Campus Terrassa, del Campus de Vilanova o dels Campus Nord i Sud, necessiten rehabilitacions que ja incorporin criteris d’eficiència energètica, i eventuals ampliacions. D’altres campus contemplen, a curt termini, noves construccions, com són els casos de Manresa, Nàutica i Castelldefels, o bé estan preparats per a projectar-les de futur, com el campus de Sant Cugat o el del Besos.   

Avançant quelcom més la concreció d’alguna d’aquestes mesures, es preveu donar suport a les iniciatives d’ampliació del Campus de Manresa, repensar el Campus Sud, buscant  finançament per resoldre els problemes d’adequació d’espais i conservació dels edificis, així com decidir el futur del Campus de Nàutica tenint en compte les opinions de la Junta de la Facultat de Nàutica i del Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques, a partir de totes les sensibilitats, i acordant un front d’acció comuna.


PROPOSTES

  • Preservar i ampliar el patrimoni arquitectònic rellevant de la UPC .
  • Millorar la qualitat dels espais de treball i d’aprenentatge de la universitat, afavorint la implementació de noves metodologies docents i de recerca.
  • Activar els espais exteriors dels campus, sovint poc utilitzats, no només com a possibles  espais docents a l’aire lliure, sinó també com a expressió d’un model obert de Campus en complicitat amb el teixit social més proper.
  • Redactar un pla Integral per a la rehabilitació estratègica del parc construït dels Campus.
  • Projectar els nous edificis de docència i de recerca amb criteris d’autosuficiència energètica i els respectius espais exteriors, com a refugis climàtics. 

TERRITORI 

Som universitat pública i tenim presència a Manresa, Terrassa, Sant Cugat del Vallès, Vilanova, Castelldefels, el Besòs, Ciutat Vella i al sud i al nord de la Diagonal. Tenim, en aquestes dues dimensions, pública i disseminada territorialment, una riquesa, un repte i un compromís. Tenir presència àmplia al territori ens fa més rics perquè ens acosta a la societat a la qual ens devem, també físicament, no només als estudiants, sinó també a les institucions i al teixit empresarial i cultural de les ciutats que ens acullen. Ens repta a donar una resposta concreta i adequada a les singularitats de cada territori i, alhora, a teixir una bona coordinació interna que harmonitzi els diversos campus, la seva oferta formativa i els recursos disponibles. I ens compromet per tal que el retorn que devem a la societat s’expressi en formació, innovació i transferència al servei de les persones amb una vocació universal, però al mateix temps adaptada als territoris que ens acullen.

Són freqüents les referències als clústers empresarials, tecnològics o productius, però menys les referències als clústers socials. Cal assumir la responsabilitat de la universitat en processos de transformació social, encara que aquests no tinguin una derivada tecnològica o estrictament científica.

Per donar una resposta adequada a aquests reptes i al compromís que tenim plantejat cal escoltar atentament als governs locals, a les empreses, al teixit associatiu, als sindicats i als col·legis professionals i a les institucions culturals; i ho hem de fer des del territori. Són les nostres Escoles i Facultats i els nostres grups de recerca en els diferents Campus els que poden comprendre més bé les necessitats i les inquietuds dels territoris i entorns respectius.

Des del Consell de Direcció ens pertoca, en tot cas, estimular i acompanyar aquesta feina i vetllar per tal que el resultat sigui una suma harmònica d’iniciatives que enforteixi el conjunt de la UPC i que, sobretot, aporti el valor del retorn al conjunt de la societat. També ens pertoca acompanyar les iniciatives locals quan aquestes requereixin el compromís de tota la institució o de governs o institucions de país.

El teixit associatiu dins de la pròpia UPC en cadascun dels campus que la componen constitueix la base d’una estructura cultural que cal cuidar. Clubs d’esports, cors, orquestres, clubs de lectura, grups de teatre ocupen espais d’interrelació on PAS, PDI i estudiantat construeixen i fomenten la vida universitària més informal, però molt necessària. Enguany, l’estudiantat de primer curs, sobretot, no ha pogut gaudir d’aquesta vida social i caldrà incentivar-la perquè visqui la UPC en totes les seves dimensions. 

Més enllà dels seus ineludibles compromisos acadèmics, cal reivindicar la UPC com a institució  cultural rellevant del país, amb vocació i capacitat per fomentar i acollir als seus espais tota mena d’esdeveniments culturals (exposicions, cicles de conferències, debats, etc…) i també per teixir acords estables amb les xarxes culturals locals dels territoris on l’UPC s’implanta. 


PROPOSTES

  • Acompanyar i donar suport a les iniciatives de les unitats dels diferents campus que, a banda de fer-los créixer, aportin valor al conjunt de la institució i a la societat.
  • Optimitzar els campus existents per a una millor sinergia amb els teixits productius,  empresarials i culturals del territori on s’insereixen. 
  • Fomentar la reflexió i el debat sobre eventuals noves entitats i aliances territorials de la UPC, a través de les estructures de recerca i de transferència de coneixement que li són pròpies. 
  • Estudiar les experiències d’èxit dels diferents campus, pel que fa a la relació amb el territori i a la col·laboració amb els ens locals, i analitzar, conjuntament amb les unitats UPC del territori, si es poden exportar.
  • Aprofitar l’experiència de canvi en les formes de comunicació i participació en temps de pandèmia per millorar la comunicació entre campus, desenvolupant alhora models  de reunió  híbrids, presencials i telemàtics. 
  • Mantenir un contacte constant amb les ciutats que acullen els campus de la UPC
  • Establir polítiques per evitar la descapitalització dels centres perifèrics, assegurant la dotació de nou personal amb un lligam permanent amb el campus corresponent.
  • Crear un programa de col·laboració amb ciutats que no acullen campus de la UPC per incorporar-les, com un node més, a la Xarxa UPC.
  • Reivindicar la UPC com a institució cultural rellevant del país, amb vocació i capacitat per fomentar i acollir als seus espais tota mena d’esdeveniments culturals (exposicions, cicles de conferències, debats, etc…) i també per teixir acords estables amb les institucions i les xarxes culturals locals dels territoris on l’UPC s’implanta.