Model d’Universitat

[Descarrega’t el programa complet aquí]

La Universitat Politècnica de Catalunya és, per història, dimensions i distribució geogràfica, un organisme complex que, com a tal, requereix estructures sofisticades. Un funcionament harmònic només és possible des del reconeixement de la complexitat i de la diversitat de les parts que componen la nostra universitat.

Les unitats de la UPC, Escoles i Facultats, Departaments i Instituts de Recerca, tot i compartir l’essència acadèmica del projecte, tenen problemàtiques, reptes i objectius diferents, ja sigui per raons d’àmbit, territorials o conceptuals. Un model de gestió uniforme seria poc realista i perjudicial. En canvi, una bona coordinació és la clau per garantir un funcionament harmònic que eviti disfuncions i permeti assolir els objectius comuns, transmetre una imatge i uns valors coherents amb la societat i rebre’n, com a resposta, el seu reconeixement.

El nostre model d’universitat es basa en tres pilars fonamentals:

  • Reconeixement i respecte de la diversitat de les unitats bàsiques.
  • Model flexible i equitatiu de serveis i suport a les persones i les unitats bàsiques.
  • Definició col·lectiva dels objectius compartits.

Reconèixer la diversitat de les unitats bàsiques és reconèixer-ne les històries i les trajectòries, en alguns casos anteriors a la mateixa UPC, i oferir des del Consell de Direcció tot el suport possible a les iniciatives de les unitats que vagin adreçades a millorar el seu rendiment acadèmic, tot vetllant per l’enfortiment de la UPC i l’aportació de valor a la societat. És possible que en algun moment els objectius de diverses unitats bàsiques no siguin totalment compatibles. És aleshores que el rector i el Consell de Direcció hauran d’intervenir, amb l’objectiu d’estimular la cooperació, millorar la coordinació i evitar la confrontació.

Oferir un suport flexible i equitatiu a les persones i les unitats bàsiques vol dir garantir un nivell equivalent de serveis, independentment de la ubicació física o l’adscripció orgànica. Les condicions per desenvolupar l’activitat acadèmica no poden dependre de la distància del Rectorat ni d’altres factors contingents. L’aplicació d’aquest principi sobre una estructura diversa requereix fugir de les simplificacions. Persones o unitats bàsiques diferents poden requerir prestacions específiques diferents, d’aquí la paraula prestacions equivalents i no uniformes. Per posar un exemple explícit, la Facultat de Nàutica pot necessitar un vaixell, un equipament que difícilment cap altra unitat bàsica requerirà. És aquí on l’organització ha de reconèixer les necessitats diverses i respondre amb eficiència i justícia.

Definir col·lectivament els objectius compartits és feina del Claustre. Disposem d’una estructura de govern profundament democràtica, aprofitem-la. Són el Consell de Direcció i el rector els qui han de proposar aquests objectius, promoure’n un debat profund i serè, i posar els mitjans per orientar la Universitat cap als objectius acordats. El Consell de Govern treballarà per decidir els diferents passos que ens acostin a l’assoliment dels objectius acordats.

El funcionament del Claustre i del Consell de Govern és de vegades feixuc. Aquesta candidatura proposa estudiar formes de participació més efectives i democràtiques. Es pot considerar, per exemple, la creació de comissions per debatre assumptes concrets que requereixen més temps del que permet una sessió del Claustre. Si el Claustre aprovés aquest principi de funcionament o un altre de similar, es podria aconseguir elaborar propostes que disposin d’un ampli consens abans de la seva aprovació, cosa que podria millorar la participació en els debats. L’autoritat moral del Claustre es veuria reforçada. Pel que fa al Consell de Govern, la dinàmica de la institució ha portat a què la majoria dels assumptes que s’hi discuteixen tinguin un component marcadament burocràtic, i s’hi troba a faltar un debat més àgil sobre temes de política universitària, que són realment els que indiquen el camí de la institució. Aquesta candidatura estudiarà mecanismes per agilitzar el funcionament del Consell de Govern.

La coordinació entre el Consell de Direcció i les unitats bàsiques s’hauria de fer a través del Consell Acadèmic, però l’experiència demostra que aquest s’ha convertit purament en un òrgan informatiu. Per aquesta raó, dissoldrem el Consell Acadèmic i recuperarem el Consell de Centres i el Consell de Departaments. D’aquesta forma s’optimitzarà el funcionament d’ambdós organismes, tractant en cada cas els problemes comuns de les unitats. Aquesta estructura facilitarà que el flux d’informació i propostes sigui bidireccional, tant del Consell de Direcció cap a les unitats com en direcció oposada. El Consell de Direcció ha de ser el soci d’escoles i departaments en la consecució dels seus objectius. 

La UPC és una universitat amb una personalitat ben definida, una institució valuosa per al país i respectada internacionalment. L’ADN de la UPC inclou una marcada vocació docent i professionalitzadora, que els nostres titulats projecten a la societat any rere any. Però també inclou una activitat important de recerca i una tasca brillant de transferència de tecnologia cap a la societat. Dir això pot semblar una obvietat, però no ho és. Poques universitats del nostre entorn poden presentar un bon equilibri entre els tres elements de l’activitat acadèmica com la UPC.

Per mantenir aquest equilibri i impulsar la UPC cap als reptes als quals s’enfronta és imprescindible el relleu generacional i la reducció de la precarietat laboral, tant del personal docent i investigador com del d’administració i serveis; aquest serà, doncs, un objectiu irrenunciable de l’acció de govern durant el nostre mandat.

Un primer repte és aprofitar l’experiència de la crisi sanitària per repensar el model docent i imaginar models futurs per a la nostra universitat. Si les previsions de les autoritats es compleixen, podrem començar el curs 2021-22 pràcticament amb normalitat. Aquesta crisi ens ha fet avançar en processos de canvi que eren subjacents a la nostra societat. En l’aspecte docent, la comunitat ha destinat un volum ingent de recursos per digitalitzar l’activitat docent. Iniciarem un procés d’estudi sobre el model docent de futur que, reforçant l’experimentalitat, aprofiti l’experiència i les eines digitals. Tanmateix, cal reivindicar els intangibles associats a l’activitat docent, com són la generació de grups d’estudi informals i la relació social, clau en la formació personal de l’estudiantat.

Un segon repte és continuar caminant cap a l’excel·lència en recerca i transferència de tecnologia. La sortida de la crisi de la Covid-19 no serà fàcil i és natural que la societat a la qual ens devem es pregunti com la podem ajudar. Aquí necessitem combinar l’expertesa ja existent a la UPC amb la incorporació de personal acadèmic jove, format i capaç, així com transmetre als poders públics la idea que la inversió en universitat pública retorna sempre a la societat, multiplicada per cinc.

En aquesta tasca disposem d’eines específiques (instituts universitaris de recerca, centres específics de recerca, centres de la XarxaIT (TECNIO), centre de recerca multiescala) amb diferents formats i objectius; així com dels centres CERCA de la corona UPC (ICFO, CIMNE, CTTC, IREC, I2CAT) i el consorci BSC-CNS. Disposar d’aquests centres de recerca, conseqüència de la tasca tenaç de molts membres de la UPC, és un autèntic luxe. La nostra voluntat és continuar i aprofundir la col·laboració amb aquestes entitats en benefici dels mateixos organismes de recerca, de la UPC com a institució i de l’estudiantat.

El tercer repte, que és transversal dels dos anteriors, consisteix a treballar amb tota la comunitat UPC per a l’assoliment real dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, marcats a l’Agenda 2030 de Nacions Unides, i generar l’espai per repensar i reformular la nostra universitat més enllà d’aquests objectius. Aquest és un repte que ha de començar pel treball intern, però que té un impacte extern indiscutible en forma de referent social. Cal incorporar la perspectiva de gènere en tots els àmbits de treball i d’interrelació, i treballar la igualtat i el respecte en les relacions laborals. Aquest tema, juntament amb l’agenda climàtica, el reconeixement a la diversitat social i cultural i la inclusió de persones amb disfuncionalitats seran els eixos sobre els que es basarà la nostra tasca com a Consell de Direcció. 

Per afrontar aquests reptes ens cal reforçar l’esperit de col·laboració entre el personal docent i investigador i el personal d’administració i serveis, entenent que aquest projecte col·lectiu, la nostra UPC, és la suma de molts projectes singulars. Hem de fer un esforç per recuperar la relació personal, fortament afectada per la crisi sanitària i per decisions organitzatives preses amb anterioritat. En l’aspecte organitzatiu, aquesta crisi ens ha permès comprovar que podem gestionar l’organització amb un component important de teletreball. Amb una bona gestió podem aconseguir que la universitat funcioni encara millor que abans de la crisi sanitària.

Hem d’analitzar els nostres procediments amb capacitat crítica per tal d’eliminar els processos prescindibles i simplificar els necessaris, eliminant la burocràcia supèrflua que genera molta frustració. Hem de donar sortida a les legítimes aspiracions de promoció personal i professional del personal d’administració i serveis. Hem de refer ponts i tornar a sentir que l’èxit de cadascun de nosaltres és l’èxit de tothom. I, en aquest sentit, la Secretària general de la UPC serà ocupada, de nou, per un membre del personal d’administració i serveis. Volem, doncs, recuperar una filosofia que permet la presència del personal d’administració i serveis en el govern diari de la UPC.

El canvi d’equip de govern de la universitat requerirà un temps d’adaptació durant el qual la institució ha de continuar funcionant a ple rendiment. Per aquesta raó, inicialment es mantindrà l’actual equip de gerència. En un temps prudencial, s’analitzarà la situació de gerència i es remodelarà tot allò que sigui necessari. La intenció d’aquest equip de govern és que la gerència de la UPC sigui personal propi, ja que ens consta que hi ha membres perfectament capacitats per dur a terme la tasca amb eficiència. El Consell de Direcció i el rector decideixen la política de gerència i n’assumeixen la responsabilitat. 

La nostra acció de govern ha d’estar sempre ben inserida en la del sistema universitari català. La cooperació ha de ser l’esperit que regeixi les relacions entre les universitats públiques catalanes, ja que compartim molts problemes i reptes comuns. Alhora, la UPC ha de tenir un discurs propi dins de l’ACUP, al Consell Interuniversitari i a la CRUE, que begui del programa electoral del rector escollit i dels debats i acords del Consell de Govern i del Claustre. La UPC ha d’enriquir el sistema universitari des de la diversitat.

La singularitat de la UPC ens col·loca també en una posició única en la societat catalana. La UPC està a disposició de les administracions públiques per contribuir al desenvolupament de les àrees tecnològiques en què desenvolupem la nostra activitat. Des del Govern de la Generalitat als Ajuntaments, passant per les Diputacions provincials i els Consells Comarcals, la UPC hi pot contribuir a molts nivells a l’hora de prendre decisions que impliquen les nostres àrees d’expertesa. Així mateix, fomentarem la relació de la UPC amb els Col·legis professionals i amb les associacions empresarials, amb l’ànim de contribuir a resoldre els seus reptes.

Moltes de les mesures incloses en aquest programa, necessàries per aconseguir el bon funcionament de la nostra universitat, depenen del fet de disposar dels recursos adients. Esperem comptar aviat amb una Conselleria d’Universitats i Recerca que vetlli pel bon funcionament del sistema universitari, que en faci un diagnòstic acurat de les necessitats i que procuri els recursos necessaris per assolir nivells de qualitat similars als dels països del nostre entorn, com demana la societat. Donarem suport al Govern de la Generalitat en totes les accions adreçades a millorar la situació de finançament del sistema universitari català. Les mesures econòmiques proposades responen als compromisos de finançament anunciats públicament pel Govern de la Generalitat. Esperem també que desapareguin aviat disposicions que limiten fortament la renovació generacional de les universitats públiques catalanes, com per exemple les restriccions en la contractació de nou professorat. 

Aquest equip té la il·lusió i l’energia de dur a terme aquest programa i estem convençuts que la gestió de la UPC s’ha d’adreçar cap a la consecució dels objectius compartits, i fer-ho de la forma més satisfactòria per a tothom. La UPC és molt diversa i sabem que, de vegades, sorgiran tensions o problemes i no els defugirem, ans al contrari, estem preparats per afrontar-los des del diàleg i la negociació, des del compromís de tothom amb la institució, amb capacitat de rectificar quan calgui. És el que volem per a la UPC.

Propostes

  • Reforçar el paper del Claustre i el caràcter deliberatiu del Consell de Govern, simplificant els procediments rutinaris.
  • Dissoldre el Consell Acadèmic i crear el Consell de Centres i el Consell de Departaments
  • Recuperar la presencialitat i regular el teletreball.
  • Establir mecanismes de col·laboració personal entre PDI i PAS.
  • Recuperar el suport directe a Departaments.
  • Nomenar un membre del PAS com a secretari o secretària general de la UPC.
  • Revisar l’estructura de gerència.