Recerca

[Descarrega’t el programa complet aquí]

Avui, més que mai, la ciència i la tecnologia s’enfronten a reptes planetaris que demanden eixamplar les fronteres del coneixement: emergència climàtica, pandèmies, justícia social… Per fer front a aquests reptes no es pot concebre la recerca sense una visió global, interdisciplinària i diversa. La cooperació internacional entre múltiples àmbits (científics, tecnològics i humanístics) i sense biaixos és primordial per avançar en un benestar social cohesionat.

A la UPC hi ha un substrat investigador de reconegut prestigi que, fins I tot en condicions precàries, competeix i col·labora amb universitats, empreses i centres de recerca de renom internacional. Ara ens trobem davant d’un escenari on cal entomar reptes estratègics per a la humanitat amb l’experiència de bons investigadors i bones investigadores, el talent i la creativitat de la joventut i la col·laboració entre diversos àmbits del coneixement.

Des de la crisi del 2008, la universitat s’ha vist sotmesa a unes restriccions de contractació que l’han abocada a una situació de supervivència. El talent jove ja no percep la carrera acadèmica com una alternativa atractiva per al seu desenvolupament professional, obstacle especialment acusat en l’ecosistema de la UPC, proper a sectors tecnològics (per exemple, les TIC), on la universitat pública no pot oferir condicions de treball competitives.

Amb la voluntat d’oferir al personal investigador el suport que necessita per disposar del temps i els recursos necessaris per dur a terme la seva tasca, volem centrar l’actuació d’aquest equip en tres eixos prioritaris que han de ser el full de ruta envers l’horitzó 2040: personal, línies estratègiques i impacte de la recerca.

Personal

El relleu generacional ha de ser el leitmotiv en la política de personal investigador en els pròxims anys. No hi ha recerca sense un substrat humà que combini l’experiència del personal sènior amb la creativitat i la motivació del talent investigador jove. Amb aquest objectiu, i conjuntament amb el Vicerectorat de Personal, hem d’explorar les eines i el context que ens ofereix la universitat i el seu entorn per intensificar l’atracció de talent. Aquí us deixem algunes línies per explorar:

Proposar models de contractació orientats al talent jove. Impulsarem contractes ATP per a talents joves acabats de graduar que els permetin treballar en temes estratègics, ja sigui en empreses emergents (spin-off, start-up) o en projectes de recerca dins de la mateixa universitat. Al voltant d’un 90% de les empreses emergents fracassen i moltes ho fan en els primers dos anys. Una vinculació parcial a la UPC permetria recuperar part del talent que ha volgut experimentar la participació en aquest tipus d’empreses i que vol mantenir-se actiu en recerca.
Oferir condicions avantatjoses per al talent (en finançament, suport administratiu, docència i estabilització), tant intern com extern a la UPC, que disposi de finançament propi per a la recerca (exemple: projectes ERC). La UPC ha de ser vista com una alternativa atractiva per a desenvolupar-hi un projecte i consolidar-hi un grup de recerca: el talent atrau més talent, especialment jove.
Augmentar el pressupost de beques per a la recerca, dedicant una atenció especial al talent jove amb trajectòria ascendent i curt historial investigador. La liquidació o el refinançament del deute dels parcs tecnològics, que essent molt conservadors ha d’alliberar 2 M€ anuals de despeses, i els increments dels fons de la Generalitat (400 M€ pel sistema universitari català a partir de 2021, que poden representar un increment del pressupost de la UPC entre 15 i 18 M€ durant tres anys) obren l’oportunitat de reestructurar el pressupost de la UPC també en l’àmbit de la recerca. Dotarem un mínim de 60 beques anuals cercant noves formes de relació amb l’ecosistema d’innovació.

Línies estratègiques

Com ens públic, la UPC té la responsabilitat de treballar i innovar en aquells àmbits on la seva recerca pot tenir més repercussió social, tant a curt termini (recerca aplicada) com a llarg termini (recerca bàsica). La UPC ha de ser proactiva i protagonista en la identificació d’aquests àmbits de recerca estratègics per estimular i donar suport als grups de recerca. Convé que aquests àmbits incentivin col·laboracions interdisciplinàries i incorporin criteris ètics i elements humanístics. Esmentem tres exemples de línies estratègiques que podrien ser il·lustratius d’àmbits transversals prioritaris:

L’emergència climàtica i la transició energètica, que pot incloure la producció d’aliments, la protecció del medi marí, la indústria 4.0, els nous materials, la construcció d’edificis sostenibles, les tecnologies quàntiques i la supercomputació energèticament eficient.
L’ecosistema tecnològic de les ciències de la vida, que pot abastar, entre altres, els models matemàtics per analitzar dades genòmiques o avaluar l’eficàcia de noves substàncies d’interès biotecnològic, les tècniques de reconeixement d’imatges mèdiques i el desenvolupament de materials per a la bioenginyeria.
La ciència de dades i la intel·ligència artificial, que poden ser la base tecnològica per al tractament de dades massives i la presa de decisions en diversos àmbits com l’automoció, l’agricultura, la medicina, l’esport, l’economia, etc.

En relació amb l’àmbit de la transició energètica i la sostenibilitat, considerem interessant estudiar la viabilitat d’un institut de recerca d’arquitectura, i esdevenir un pol d’atracció de talent en aquesta àrea.

Aquestes línies no es poden desentendre de les potencials fonts de finançament, que poden ser múltiples. Però ens agradaria destacar-ne dues: els fons europeus i els ecosistemes temàtics del nostre entorn. En relació a aquesta segona font podem destacar, per exemple, la recerca i la innovació en ciències de la salut (biotecnologia, biomedicina…), impulsades pel Biocat, o la concentració d’empreses de “Big Data” de la qual Catalunya és un pol a escala europea. En el tema biotecnològic, en concret, cal que la UPC faci una tasca de visibilització i coordinació de l’activitat existent que mostri la UPC com un actor rellevant en el panorama català.

Impacte: la recerca és polièdrica

Les grans línies estratègiques en recerca són polièdriques. En determinats casos, cal sumar diverses iniciatives per obtenir un objectiu global. En altres casos, cal encadenar àmbits de coneixement, de la recerca bàsica a l’aplicada, per arribar a tenir un impacte sòlid en la resolució de problemes d’interès.

Identificar les diverses cares del poliedre no sempre és fàcil, atès que en el mateix poliedre poden conviure, per exemple, la medicina i la ciència de dades, les matemàtiques i les ciutats intel·ligents, la supercomputació i la conservació del medi marí, etc. El personal investigador sovint se centra en una de les cares i no sempre percep el volum del poliedre.

És en aquest context on hem d’explorar aquests poliedres amb una visió giroscòpica de 360 graus per detectar a qui necessitem i on ens necessiten, amb l’objectiu que la UPC sigui protagonista en els ecosistemes d’innovació. Aquesta és una tasca que ha d’estar estretament coordinada amb el Vicerectorat de Transferència de Coneixement i Innovació. En aquest sentit, cal destacar la feina que ja s’està fent des de l’àrea de Recerca i Transferència.

La participació en KICs (Urban mobility, InnoEnergy) o la coordinació de xarxes de referència (Fourth Industrial Revolution, Tecnologies de la Salut) són exemples actuals que han d’inspirar les línies a seguir. En un futur immediat cal estar molt atents als fons europeus Next Generation, on hi haurà una clara aposta per la recerca, tant en l’àmbit acadèmic com l’empresarial. A la majoria d’empreses del nostre entorn hi ha un dèficit estructural de personal amb perfil investigador i aquesta és una oportunitat que cal aprofitar per eixamplar l’ecosistema d’influència de la UPC, oferint la nostra expertesa en recerca i creant vincles de col·laboració per al futur.

Propostes

Impulsar models de contractació orientats al talent jove acabat de graduar que els permeti treballar en temes estratègics, ja sigui en empreses emergents (spin-off, start-up) o en projectes de recerca dins de la mateixa universitat.
Oferir condicions avantatjoses per al talent que disposi de finançament propi (per exemple, projectes ERC).
Dotar un mínim de 60 beques de recerca anuals.
Impulsar accions per identificar les sinergies entre la recerca realitzada a la UPC i les grans línies estratègiques que regiran la recerca en les pròximes dècades.
Promoure la participació de la UPC en fòrums internacionals on es defineixin aquestes línies estratègiques.
Estudiar la possibilitat de crear un institut de recerca en arquitectura.
Impulsar una iniciativa per identificar els possibles nexes de col·laboració multidisciplinària, tant dins com fora de l’àmbit de la UPC, per incentivar la participació en les grans línies estratègiques del futur.