Salutació del Rector

[Descarrega’t el programa complet aquí]

La universitat és una institució complexa i apassionant, un organisme transformador i en contínua transformació, amb un impacte en la societat impossible de quantificar. Per la porta de la UPC entren joves plens d’esperança i també de dubtes, per sortir-ne uns anys més tard amb un títol universitari que acredita les competències i els coneixements adquirits, però també amb un bagatge personal, ambdós necessaris per a iniciar una vida professional. El gran mestre Jorge Wagensberg, físic, filòsof i humanista, deia en un dels seus aforismes que l’objectiu últim de la ciència és reduir la incertesa. L’univers està ple d’incerteses i tots els organismes vius intenten reduir les incerteses per augmentar la seva supervivència. La universitat juga un paper central en aquesta necessitat de l’estudiantat de reduir la seva incertesa i afrontar el seu futur professional i personal en les millors condicions.

T’agraeixo molt que hagis decidit llegir aquest document, on presentem el programa electoral amb què aspirem a governar la UPC els pròxims quatre anys. Aquest programa recull les nostres propostes per corregir els problemes que llasten el funcionament de la nostra universitat i perfeccionar-la per aconseguir la seva funció, que no és altra que servir a la societat catalana i global a través dels tres pilars de la seva activitat: docència, recerca i transferència de tecnologia.

Governar una institució com la Universitat Politècnica de Catalunya requereix moltes qualitats: compromís, sensibilitat, visió, valentia, fermesa, flexibilitat i audàcia. Reunir totes aquestes qualitats és molt difícil i per això aquest és el programa d’un equip, fet des del compromís amb una institució a la qual dediquem una part important de les nostres vides i fet, sobretot, amb humilitat. En aquest programa no trobaràs promeses, sinó propostes de millora i de progrés que esperem que comparteixis amb nosaltres.

La formació és la funció primordial de la universitat, la que dona sentit a la seva existència, però l’impacte de la universitat en la societat va molt més enllà. La universitat és el bressol de la recerca pura i aplicada, i aquí vull recordar a Einstein quan va dir que “els científics investiguen el que ja existeix, però els enginyers creen el que encara no existeix”. En el seu moment vaig escollir el coneixement per davant de l’aplicació, però la meva vida a la UPC m’ha portat a valorar i admirar cada cop més la tasca d’enginyers i arquitectes, que són, en definitiva, els qui donen forma al món en què vivim. La recerca i transferència de tecnologia és, doncs, una tasca central en una institució com la UPC, tant directament com a través del bagatge que el nostre estudiantat s’enduu quan finalitza els estudis.

La UPC és una institució central en el nostre país. De fet, moltes de les escoles que componen avui dia la UPC van ser fundades amb anterioritat, com l’Escola de Nàutica de Barcelona, avui FNB, fundada el 1769; l’Escola Industrial Barcelonesa, avui ETSEIB (1851); l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, avui ETSAB (1875); l’Escola Superior d’Indústries de Terrassa, avui ESEIAAT (1901); l’Escola Superior i Elemental d’Indústries de Vilanova i la Geltrú, avui EPSEVG (1901); l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, avui EEABB (1912); l’Escola Elemental del Treball, avui EEBE (1914); l’Escola de Capatassos Facultatius de Mines, avui EPSEM (1942), i l’Escola d’Aparelladors, avui EPSEB (1954).

La Universitat Politècnica de Catalunya va ser fundada el 1971. Estava formada inicialment per les escoles tècniques superiors d’Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB) i de Terrassa (ETSEIT), l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i alguns instituts de recerca. Posteriorment es van fundar l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona (1971); l’Escola de Camins (1973); l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (1974); la Facultat d’Informàtica de Barcelona (1976); l’Escola d’Òptica de Terrassa, avui FOOT; l’Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat, avui Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (1991), i el Centre de Formació Interdisciplinària Superior (1999).

La recent celebració del 50è aniversari de la UPC ha estat, per tant, un motiu d’alegria que es pot estendre al fet que la UPC és avui la Universitat hereva de la tradició d’ensenyament industrial de Catalunya. La tecnologia catalana és marca UPC. I també posa de manifest un fet essencial de la nostra visió del que és la UPC: Les escoles de la UPC en són l’origen i la força, però la UPC és més que la suma de les seves escoles, és el referent tecnològic del país, una peça clau sense la qual Catalunya no estaria completa. La UPC és un equip en què cadascun dels integrants llueix amb llum pròpia. I tot equip necessita una direcció, una coordinació que sàpiga veure les qualitats de cadascun dels integrants i les potenciï, que impulsi les sinergies entre ells i que faci avançar el conjunt, harmònicament, cap als seus objectius.

Aquest 50è aniversari assenyala la maduresa de la UPC, que entra en la lliga de les grans universitats mundials per mèrits propis. La UPC és la Universitat catalana amb la millor dada d’inserció laboral i la que compta amb un volum més elevat de transferència tecnològica de l’Estat. Algunes de les seves escoles i facultats són referents internacionals en el seu camp i l’impacte de la seva recerca és àmpliament reconegut.

Alhora, la UPC és una universitat amb característiques pròpies entre les quals destaca la implantació territorial. La dispersió geogràfica genera problemes, fonamentalment logístics, però ens acosta al territori i multiplica l’impacte de la UPC al país. Qualsevol institució amb una comunitat de 40.000 persones, independentment de les seves finalitats, té una influència directa en l’entorn. Per posar-ne un exemple, en algunes ciutats la UPC és la primera empresa per nombre de treballadors. El comportament de la UPC com a institució ha d’estar en consonància amb els valors que la inspiren. La UPC ha de ser un referent ètic i moral en totes les seves actuacions, ha de calibrar les conseqüències de qualsevol de les seves decisions, escoltant el territori que l’envolta, avançant cap a un funcionament cada cop més sostenible i respectuós amb el medi ambient, establint polítiques de gènere i corregint els problemes de desigualtat fins allà on els recursos li ho permetin.

La societat identifica la UPC amb uns campus i uns edificis, però ni els campus ni els edificis ensenyen res ni transfereixen res. Qui ensenya i qui aprèn, qui fa recerca i transferència de tecnologia, qui fa possible que totes activitats es puguin dur a terme són les persones. Ni tan sols té sentit dir que cal posar a les persones al centre de la UPC perquè sense les persones no hi ha UPC. La UPC és un projecte col·lectiu fet de molts projectes personals que enriqueixen la pròpia institució mentre es desenvolupen. D’aquests, els projectes de l’estudiantat són els que ens obren més expectatives, ja que els seus límits no estan circumscrits al contorn de la UPC. Al llarg de la seva vida professional el nostre estudiantat portarà la UPC arreu del món. Per això és una alegria inoblidable veure’ls les cares i les de les seves famílies el dia que defensen els treballs de grau o màster, recullen els diplomes de fi de grau o finalitzen la tesi doctoral. És una alegria saber que això és conseqüència de la feina ben feta de tants bons docents i personal d’administració i serveis. Aquests moments són els que defineixen la vida de les persones i els obren les portes al futur.

La UPC, nosaltres, tenim problemes importants que cal resoldre i reptes estimulants per afrontar, com són l’envelliment de la plantilla, l’afectació de l’activitat acadèmica per la pandèmia, l’escassetat de recursos, la desigualtat de gènere, la manca d’equitat o la internacionalització. Hem d’afrontar-los amb intel·ligència i esforç, amb il·lusió i realisme, amb transparència i rigor, treballant cooperativament.

Totes les persones que componem aquest equip compartim els valors de defensa de la universitat pública i de compromís ètic amb les persones, el medi ambient i la societat. Totes elles podrien encapçalar aquesta candidatura, perquè tenen la capacitat de lideratge, independència de criteri i esperit crític necessaris per fer-ho. És per a mi un honor que hagin decidit comprometre’s amb aquest projecte tan il·lusionant i alhora tan exigent. Aquest equip i aquest rector us presentem una proposta compromesa i humil al servei de les persones que formem part de la UPC, amb l’objectiu d’acompanyar els projectes personals i col·lectius que, en fer-se realitat, esdevenen la raó de ser de la nostra institució. Treballarem per tal que tots els que formem la UPC tinguem a l’abast les eines que ens calen per fer la nostra feina i reclamarem, juntament amb les altres universitats públiques, els recursos que ens calen. L’èxit de les persones que componen la UPC i contribuir al progrés del nostre país són els millors èxits als quals la UPC pot aspirar.

Aquest equip es posa al servei de l’equip UPC. Som-hi!


Daniel Crespo
Abril de 2021